El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha posat en marxa un procés participatiu per a l'elaboració dels plans de gestió de les Zones d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000 marina de la seva competència. A la vista de la importància del procés, que conduirà a la publicació d'un Reial decret, des de "Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica" s'han presentat al·legacions relacionades amb la contaminació lumínica que suporten la costa i el medi marins.
La consulta pública prèvia amb la qual ha donat inici el procés participatiu ha estat activa des del 24 de juliol fins al 15 de setembre de 2025 a través del portal web del MITECO. La forma de participació ha consistit en l'emplenament d'un detallat formulari per a cadascuna de les 32 zones, recaptant dades sobre l'entitat participant i sobre les activitats que es considera que afecten la conservació dels valors naturals de cada espai, motivada principalment pels ocells marins.
Com indica la consulta pública prèvia, "la vulnerabilitat de les poblacions d'espècies i dels hàbitats d'interès comunitari presents en aquests espais marins fa necessari establir mesures de protecció i gestió específiques i adaptades a la realitat actual, de manera que les activitats humanes que es duguin a terme siguin compatibles amb el manteniment d'un estat de conservació favorable d'aquest patrimoni natural". No obstant això, crida l'atenció que entre les pressions plantejades pel MITECO, des de les diferents modalitats de pesca o abocaments fins al soroll submarí o l'extracció de materials (amb 31 opcions en total) no es trobés la contaminació lumínica. Això fa encara més rellevant que entitats com Cel Fosc traslladin a l'administració aquest problema ambiental davant el qual no existeixen actualment a Espanya mesures clares i coherents de contenció i descontaminació.
Així, s'ha fet constar que la introducció de llum artificial en el medi nocturn distorsiona greument les condicions de foscor de la nit natural, amb efectes àmpliament documentats en la literatura científica. La presència de llum artificial modifica les rutes de migració i els patrons de desplaçament local, migració vertical en la columna d'aigua, alimentació (incloent cerca d'aliment en zona intermareal i dinàmiques predador-presa), reproducció, i composició de les comunitats en zona costanera, entre altres, de les espècies amb activitat nocturna. Per a una major informació i context, s'han aportat els articles de revisió del tema a càrrec de Davies et al 2014 i de Marangoni et al 2022.
A més d'aquests articles acadèmics, s'han adjuntat documents realitzats per a cada ZEPA amb mapes del nivell d'intrusió de llum artificial en el medi ambient i imatges nocturnes de satèl·lit de les fonts que les afecten. Aquestes anàlisis, elaborats pel doctor Salvador Bará, Professor Titular (jubilat) de la Universidade de Santiago de Compostel·la, mostren com aquest tipus de contaminació afecta ja en major o menor mesura a totes les àrees protegides. Els mapes, creats especialment per a aquesta consulta pública, es basen en els resultats de la recent tesi doctoral de Fabio Falchi, referent mundial en modelització de la contaminació lumínica.
Quant a l'impacte que genera, aquest tipus de contaminació afecta a través de tres mecanismes principals: (1) l'increment de la llum ambient en hores nocturnes, que modifica les condicions visuals de l'entorn en el qual es mouen els ocells, (2) la presència de forts estímuls visuals en direcció a la costa, a causa de la visió directa de la radiància de les fonts de llum i (3) l'augment de la quantitat de llum que incideix sobre la superfície de la mar, propagant-se posteriorment al llarg de la columna d'aigua, causada tant per les emissions directes de les fonts de llum com per la llum difosa per l'atmosfera.
La mesura fonamental que es proposa per a la seva reducció o eliminació és el control de les emissions de llum artificial que afecten cada zona, la qual cosa es concreta en: (1) L'apantallament de les fonts de llum artificial (excloent senyalització: fars, etc, però incloent il·luminació publicitària, com pantalles LED) de manera que la llum que emeten incideixi solament sobre la superfície terrestre que es desitja il·luminar, i no es propagui en direcció a la superfície de l'aigua en la zona protegida ni al seu espai aeri. (2) L'eliminació total de la il·luminació directa sobre la columna d'aigua i sobre les àrees de ribera, inclosa addicionalment la zona de domini públic marítim-terrestre (excepte l'àrea estricta de la làmina d'aigua que sigui necessari il·luminar en la zona de treball dels ports en hores d'activitat). (3) L'eliminació total de la il·luminació ornamental de ponts i altres estructures construïdes que afectin el medi aquàtic, així com la de platges, penya-segats i espais semblants.
Com a referència futura per a posteriors consultes, des de Cel Fosc s'ha suggerit al MITECO la Xarxa Espanyola d'Estudis sobre la Contaminació Lumínica (REECL), que agrupa la major part dels investigadors d'institucions espanyoles en aquest àmbit.
Confiem que les detallades aportacions presentades a aquesta fase de la consulta siguin tingudes en compte en el disseny de la futura normativa, de manera que l'aprovació d'un pla de gestió per a cada espai marí protegit faci possible assegurar la conservació dels seus valors naturals tant de dia com de nit.
Carlos Herranz Dorremochea
Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica
15 de setembre 2025
___________________
Foto: Exemple de com afecta la contaminació lumínica costera a la ZEPA ES0000554 Corredor Migratori Galaico-Cantàbric Occidental"