“Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica” ha realitzat aportacions a l’“Estratègia Regional d’Infraestructura Verda, Connectivitat i Restauració Ecològica” de Castella-la Manxa. En els seus comentaris, l’associació critica l’absència d’aquest problema ambiental en el seu document de Bases Cientificotècniques i sol·licita un diagnòstic específic, així com indicadors i mesures correctores.
L’evidència científica acumulada en les dues darreres dècades confirma que la llum artificial nocturna constitueix una pressió ambiental de primer ordre, capaç d’alterar de manera significativa la funcionalitat ecològica del territori. Els seus efectes abasten des de l’escala molecular i fisiològica (desregulació hormonal, alteració dels ritmes circadiaris), fins a l’escala poblacional i paisatgística (fragmentació, desplaçament d’espècies i pèrdua de connectivitat). La superfície il·luminada creix globalment al voltant d’un 2 % anual, ritme a la qual s’afegeix la creixent substitució de lluminàries per tecnologia LED de temperatura de color elevada, amb una major proporció de llum blava i un major potencial de dispersió atmosfèrica.
Aquests impactes es detecten fins i tot en espais naturals protegits, on la il·luminació procedent d’àrees urbanes i carreteres pot comprometre la qualitat de l’hàbitat i el comportament nocturn de nombroses espècies. Es constata, tanmateix, que el document sotmès a consulta omet completament la contaminació lumínica. De fet, aquesta circumstància motiva quatre dels sis comentaris registrats en la consulta pública per part de ciutadans o organitzacions. S’hi esmenta, per exemple, el seu impacte sobre les certificacions Starlight recentment aconseguides en gran part del territori d’aquesta comunitat autònoma, gràcies a l’extraordinària qualitat dels seus cels nocturns.
Per la seva banda, Cel Fosc considera que el diagnòstic ecològic que ha presentat el Govern de Castella-la Manxa resta parcial i no reflecteix adequadament les condicions de funcionament dels ecosistemes ni la integritat dels seus corredors durant el cicle complet dia-nit. Es proposa, per això, la incorporació d’un diagnòstic territorial amb indicadors basats en mesuraments de radiància nocturna (monitoratge terrestre i teledetecció nocturna), així com en dades exhaustives d’enllumenat. A més, es suggereix una classificació territorial en àrees fosques, impactades o degradades per, a partir d’això, incorporar corredors nocturns, nuclis foscos d’alta rellevància ecològica i punts crítics o zones a restaurar lumínicament.
Pel que fa a mesures correctores específiques, i seguint l’evidència científica disponible, Cel Fosc proposa l’eliminació o reducció de lluminàries innecessàries en algunes àrees i, en general, l’ús d’espectres càlids (≤ 2200 K) i lluminàries sense emissió per sobre de l’horitzontal (inclosa la il·luminació ornamental), amb un apantallament addicional de les lluminàries en direccions alienes a l’àrea a il·luminar. Es proposa, a més, la prohibició d’il·luminar cursos fluvials, aiguamolls i ribes, o altres elements naturals com farallons o roquissars. Altres mesures a considerar són la reducció horària mitjançant l’apagat nocturn primerenc, l’increment d’intervals foscos entre lluminàries i l’ús de paviments de baixa reflectància en zones sensibles.
La manca d’adopció de mesures d’aquest tipus ha conduït, de fet, en els darrers anys, a la instal·lació d’enllumenats altament contaminants en entorns d’enorme riquesa nocturna davant la inacció o complicitat de les administracions (locals, regional i central), moltes d’elles promotores d’aquestes instal·lacions. Entre els exemples recents d’aquestes lamentables pràctiques es troben les darreres substitucions d’enllumenat públic realitzades per la Diputació de Guadalajara; la il·luminació ornamental de parets rocoses a Luzaga, Ocentejo i el barranc de la Hoz; la il·luminació de la presa de l’embassament de Tajera; l’enllumenat ornamental del Parador de Molina de Aragón; o, en aquesta mateixa població, l’ampliació de la il·luminació del seu castell i muralles.
En tots aquests i molts altres casos s’actua amb desconeixement o omissió deliberada de les normes de rang estatal i europeu en què es fonamenta la protecció de la biodiversitat i els ecosistemes davant del problema de la contaminació lumínica. Entre les més importants, la “Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat”, que obliga a avaluar qualsevol projecte que pugui afectar la Xarxa Natura 2000; la “Llei 21/2013, d’Avaluació Ambiental”, que obliga a considerar les emissions lluminoses en els estudis d’impacte ambiental; els “Criteris orientadors del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades”, que inclouen la contaminació lumínica en el llistat d’amenaces; i el “Reglament (UE) 2024/1991 sobre restauració de la natura”, que estableix que la llum artificial perjudica la biodiversitat i faculta els Estats membres a detenir-la, reduir-la o corregir-la en tots els ecosistemes dins dels seus plans de restauració.
Cal esmentar que, a diferència del nostre país, l’estudi i planificació d’aquestes “infraestructures fosques” es troben des de fa anys entre les prioritats de països del nostre entorn com França, on l’Oficina de la Biodiversitat descriu les millors pràctiques disponibles per a la seva implementació sobre el territori en la detallada guia Trame noire, méthodologie d’élaboration et outils pour sa mise en oeuvre (es pot consultar també el seu resum en anglès Dark Infrastructure: an ecological network for night-time wildlife).
Confiem que el Govern de Castella-la Manxa tingui en compte les detallades aportacions presentades per l’associació Cel Fosc i altres en la versió definitiva de l’“Estratègia Regional d’Infraestructura Verda, Connectivitat i Restauració Ecològica de Castella-la Manxa” per facilitar la conservació i millora dels seus extraordinaris valors naturals tant de dia com de nit.
Carlos Herranz Dorremochea
Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica
25 de novembre de 2025
____________________
Foto: Emissió directa cap al cel i dispersió atmosfèrica de la nova il·luminació ornamental del Castell de Molina de Aragón, en ple cor de la Reserva Starlight “Cels de Guadalajara” (font: Signify).